Activitat 63: Text 1 de Kant

1- Idees principals:

El text anterior de kant ens parla sobre la seva teoria del coneixement, el filòsof en el seu període crític o de maduresa es representat per les tres crítiques: raó pura, raó pràctica i judici, que es on va dur a terme la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.

2- Posa títol:

Estètica i lògica transcendental

3- Comentari:

Tal i com he dit abans aquest text de Kant tracta sobre la seva teoria del coneixement, la qual es basa en la crítica de la raó pura. Segons el seu pensament el objectes seràn els que hauràn d’adaptar-se al coneixement del subjecte i aquest serà el centre del coneixement. A diferència d’Aristòtil que aquest deia que els nostres coneixements han estat dirigits pels objectes.
El nostre saber comença amb l’experiència pero no s’origina tot ell en aquesta sinó que s’inicia amb les impressions. Les impressions quan el subjecte les capta reben una determinada forma que són a temps i espai, per tent intuicions a priori . Els dos elements del coneixement humà són: Alló que rebem a travès de les impresions ( element a posteriori) i allò que produim a travès de la facultat de coneixement (element a priori).

Activitat 61: Investigació sobre els principis de la moral

1- Idees principals:

En aquest text del filòsof Hume ens parla sobre la moral del seu pensament, concretament sobre els principis morals a partir de les qualitats estimables i censurables que tenen lloc en la visa humana, és a dir, del fonament de la moralitat en la raó humana.

2- Posa títol:

Moralitat en la raó humana

3- Comentari:

Tal i com he dit abans, aquest text tracta de la moral de hume, que tracta temes com el tractat de la naturalesa humana i l’investigació dels principis de la moral.
Explica que la naturalesa humana obliga a la raó a situar-se en els principis d’una vida virtuosa, que gràcies a aquesta es poden resoldre dilemes morals i alló que hem de fer. Pero tot i això allò que determina la conducta es el sentiment. Les distincions morals no deriven de la raó ja que aquesta es refereix a fets reals. L’origen de les nostres distincions morals provenen de la capacitat de la naturalesa humana de que ens permet posar-nos en el lloc d’un altre i compendre els seus sentiments i idees, tot aixó és gràcies a la nostra capaciat de simpatia, d’empatia. Hume diu que aquesta moral basada en el sentiment ens pot portar a l’egoisme i al relativisme, ja que cada ésser humà busca el seu propi plaer. La diferència de hume davant altres filòsofs com per exemple Plató és bàsicament que ell diu que l’últim fi esta sempre relacionat amb els sentiments, comparant-lo amb altres filòsofs com per exemple Plató, el seu fi era la felicitat.

Activitat 59: Anàlisi de la causalitat

1- Idees principals:

En el text anterior de hume, ens explica la teoria del principi de causalitat, de la relació entre cause i efecte. Això ho explica a travès d’un exemple d’unes boles de billar, on ens explica que primer va la caura i desprès l’efecte, el temps i l’espai i la conjunció entre totes dues.

2- Posa títol:

Relació entre cause i efecte

3- Comentari:

Hume diu que no es una relació d’idees, i que no podem conèixer a priori aquest lligam, sinò que sorgeix en la seva totalitat de l’experiència, aquesta és l’única que ens por ensenyar sobre la cause i l’efecte, no mostra que una causa produeix sempre un determinat efecte sinó que alguns fets s’esdevenen en una conjunció constant.

Perque es produeixi aquesta relació entre causa i efecte han de succeïr tres coses: La contigüitat, la prioritat i la conjunció constant. La causa és la que succeeix primer i darrera d’aquesta l’efecte, sense aquest ordre no existiría la relació entre tots dos. La causa i l’efecte han de coincidir a l’hora en el mateix temps i espai. Si la causa no estiguès en el mateix temps i espai que l’efecte aquest mai existiría, sense l’un no pot existir l’altre.

Activitat 57: Investigació sobre l’enteniment humà: Impressions i idees

1- Idees principals:

En aquest text el filòsof Hume distingeix entre dos tipus de filosofia criticant el seu mal ús. La primera que és la filosofia fàcil, que és la que considera que l’home actua influit per els seus sentiments, i l’altre filososia es l’abstracta que considera l’home com un ésser racional.
En aquest cas, en el text parla de la filosofia abstracta i fa una clara distinció entre les idees i les impressions. Aquestes han de ser classificades sota un terme i les idees són percepcions.

2- Posa títol:

Tipus de percepcions

3- Comentari:

Hume Basa la seva filosofia en l’enteniment. En el text distingeix dos tipus de filosofia, la fàcil que és la que ens diu que l’ésser humà actua influit per el sentiment i el gust, per tant és una filosofia fàcil a la que pot arribar tothom i l’altre tipus es la filosofia abstracta, que es la que es basa en l’enteniment i afirma que l’esser humà es racional. En el text també ens parla sobre la seva teoria del coneixement i torna a fer una distinció entre les idees i les impressions. Hume ens diu que les impresions són classificades sota un terme, i amb aquest podem atreure o entendre les nostres percepcions mes vives, ens les creiem més, ya que entren amb molta força perque són les primeres impressions que obtenim de les coses particulars. En canci, les idees siu Hume que són copies de les impressions. En definitiva, el que Hume ens vol dir és que tot prové de sensacions que poden ser tan externes com internes.

Activitat 56: Text Descartes

1- Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El text de Descartes ens parla sobre l’enteniment de les coses com a reals. Ens diu que no ens podem assegurar mai de res sense la intervenció de l’enteniment, és a dir, que sense que no podem assegurar de les coses, de com son sense el coneixement. Ens diu que per comprende aquestes coses, intentem fer-ho mitjançant la imaginació i els sentiments, pero en realitat ni l’un ni l’altre no ens ho poden assegurar, tan mateix ens assegura que per tant que mai hi han estat les idees de Déu i ànima.

2- Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

- Inintel•ligible: Allò no intel•ligible, allò que no s’enten, que no es pot assegurar.
- Imaginació: Capacitat de crear o elaborar idees mentals que deriven la percepció sensible.

3- Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment»? Fes refèrencia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

El que ens vol dir Descartes amb aquesta frase, és que no ens podem assegurar de que les coses son com són, a través dels sentits o la imaginació, sino, que es fa a traves de l’enteniment, del coneixement. Com sabem per a descartes per poder arribar al coneixement, al consixement vertader s’han de seguir 4 regles, que són ( Evidencia, anàlisi, síntesi i Revisió). Descartes ho va fer per arribar a la veritat, però també deia que per arribar a aquesta, a l’evidencia s’ha de pasar per el dubte, per això va elavorar el dubte metòdic amb l’objectiu de criticat totes les opinions admeses com a vertaderes per poder trobar l’induptable, aixì eurà si queda alguna cosa evident. Per això el dubte arribarà a la certesa.

4- Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Descartes ens parla de la substància, diu que és allò que no té necessitat mes que de di o per si mateixa. Segons això ens diu que existeixen sues substàncies: La de ljo o substància pensant (la ment) o la dels cosos o substància extensa (el cos). Ens afirma que totes dues són independents entre si, perquè no les podem coneixer tal com sóm, sinó a través dels atributs. L’atribut de la substància pensant de jo (l’ànima) és el pensament, i la dels cossos es l’extensió. En definitiva, que afirma que l’ànima pot existir sense el cos, per tant, defensa un dualisme entre cos i ànima amb la conseqüencia de l’afirmació de l’inmortalitat de l’ànima i la salvació de la llibertat humana. Tot això ho podem comparar amb Plató, que aquest afirma el mateix que Descartes, ja que defensa un dualisme antropològic, en aquest cas un dualisme entre ànima i cos, diu que a l’anima no li correspon estar en un cos perque ha d’estar en el món intel•ligible. I que mentre està unida al cos espera alliberar-se dels lligams de la sensibilitat (la seva unió és accidental), però tot i això l’ànima ha de dirigir el cos.

5- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Jo crec que si ja que, segons ell l’ànima es la cosa pensant i el cos es la substància extensa. Ens diu que són independents entre si perquè tenim les idees clares i distintes d’ambdues i que nomès les podem conèixer a trevés dels atributs. L’atribut de l’ànima és el pensament i la dels cossos es l’extensió (amplada, alçada i profunditat). Afirma que l’esser humà està format per dues substàncies que són la pensant (ànima) que seria el regne de la llibertat i l’extensa (cos) que és el regne de necessitat, per tant, afirma que l’anima no pot existir sense el cos.

Activitat 55: Text 12 Descartes

1- Idees principals:

Aquest text de Descartes parla sobre els cossos, sobre la seva existència tal com es i com la percevem, tracta d’intentar demostrar la seva existència. Ens diu que Déu no es la causa de la seva existència sinó que la seva causa es ell mateix, per tant equival a dir que si els cossos tenen la causa de la seva exixtència en si mateixos vol dir que existeixen.

2- Posa títol:

L’existència dels cossos

3- Comentari:

Aquest fragment pertany a la 6ª part de les MeditacionsMetafísiques, aquí Descartes tracta de demostrar l’existència dels cossos. Ell diu que no pot ser la causa productora d’aquestes idees perquè es 1 cosa pensant i es presenten contra la seva voluntat, per tant, hauràn procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos, a partir d’unes caracteristiques: es un cos real perque té tanta realitat com la realitat de les idees, deu no ha pogut crear totes les coses que passen pel seu pensament, i ell tampoc es el creador d’aquelles idees. En conclusió l’existència d’un cos es determina a la idea d’un altre cos ja que tots dos són reals.

Activitat 53: Text 1 Descartes

1- Idees principals:

En aquest text de Descartes, parla sobre la manera d’arribar a la veritat, i com ja sabem a traves dem mètode Cartesià va crear un conjunt de regles facils i poques a travès de les quals no ens confondrem i podrem arribar al coneixement vertader. Les 4 regles són: evidencia, anàlisi, síntesi i revisió.

2- Posa títol:

Que fer per arribar a la veritat?

3- Comentari:

En aquest fragment Descartes ens explica les quatre regles a seguir per poder arribar al coneixement vertader. Són models de la lògica, geometria i àlgebra, a partir d’aquí són formulades. El primer argument es l’evidència diu que s’ha d’evitar la precipitació i compendre allò que es presenta amb claredat i distinció. El segon es l’anàlisi, s’ha de dividir la dificultat fins arribar als elements clàssics, la tercera es la síntesi, on s’ha de conduir els pensaments pujant gradualment de dificultat i la quarta i última la revisió i enumeració que es la comprovació de l'ànalisi i la síntesi. Amb totes aquestes regles Descartes dedueix que l’unica cosa de la que no es pot dubtar es del jo

Activitat 50: El temps va ser creat amb el món

1- Idees principals:

En el text anterior ens parla del tems, del temps envers Déu. Ens explica que Déu és etern i atemporal, és a dir, que per a ell, per a Déu el temps no existeix, el temps no passa, és a dir, que per a ell totes les coses que han succeït, succeeixen, i succeiran per a ell totes aquestes coses ell les veu com a present, no distingeix entre el passat, el present i el futur. Per tant Déu es el que va crear el temps juntament amb la creació del món, i això col dir que abans de la creació d’això el temps no existia.

2- Posa títol:

El temps no existeix per a Déu

3- Comentari:

Aquest text d’Agustí d’Hipona va dirigit o està fet per a Déu, ens parla del temps, de la creació d’aquest i de la atemporalitat de Déu. En el text ens explica la relació que hi ha entra la creació i el temps. Ens diu que quan el mon encara no existia el temps tampoc, i que quan Déu va crear el mon juntament amb aquest va crear el temps. Per això ens diu que Déu es atemporal ja que ell existia abans de la creació del món i per tant de la creació del temps.
Amb tot això San Agustí creu que el temps no es etern ja que ha estat creat (es com una criatura que neix a partir de la creació de Déu). Aquesta teoria creacionista de la que ens parla el filòsof es contraria a la de l’evolució de Darwin, ja que el creacionisme ens diu que tot ha estat creat per Déu, la teoria de l’evolució explica que tots els essers venen de l’evolució d’altres especies anteriors.

Activitat 49: Carta a Meneceu

1- Idees principals:

La carta anterior es d’ Epicur a Meneceu, ens explica quines són les pautes per tal de tenir una vida feliç. Ens diu que la filosofia es per a totes les edats, però Epicur ho relaciona tot amb la felicitat. Diu que viure feliç es viure una vida perfecte que seria com la vida dels déus. També ens parla de la mort, diu que quan la mort hi es nosaltres ja no hi som, i al contrari. I també fa referència al plaer i al dolor.

2- Posa títol:

Instruccions per viure feliç

3- Comentari:

La carta de Meneceu, es un text en el qual ens parla de les teories d’ Epicur, en el qual ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Epicur ens diu que per viure bé s’ha de ser feliç i això es possible a totes les edats, això es contrari a Aristòtil ja que aquest deia que els joves no podien arribar a aprendre. Epicur ens diu que el savi es aquell que viu sense por, sense angoixa i que considera que la vida es viure feliç en el present, per això en el tema de la mort ens diu que no l’hem de tenir por ja que quan la mort i es nosaltres ja no hi som i quan nosaltres i som ella ja no hi es. Epicur ens diu que viure es buscar els plaers ja que aquests són aquells que porten a l’inici i a la fi d’una vida feliç. Explica que el plaer és l’única finalitat i és el no sentir dolor en l’ànima. Per tant el viure feliç es viure acompanyat de virtuts i coses bones. En conclusió Epicur diu que totes les Persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de la vida.

Activitat 44: Text del Fedó

1- Idees principals:

En aquest fragment del Fedó Sòcrates explica que hi ha o que existeix vida en l’ànima després de la mort. Per tant ens diu que la vida succeeix a partir de la mort i la mort de la vida.

2- Posa títol:

Explicació de la immortalitat de l’ànima

3- Comentari:

Al principi d’aquest llibre, ens explica els últims moments del filòsof Sòcrates abans de morir, quan els seus deixebles i altres anaren a visitar-lo. Aquí hi ha un diàleg en el qual en el fons ens explica la filosofia platònica, la seva teoria.

El aquest fragment del Fedó, Sòcrates ens parla de la immortalitat de l’ànima i ho fa a partir de la teoria de la lluita de contraris. El filòsof ens explica que tot el que existeix, existeix gràcies al seu contrari. Per exemple diu que del mes lent surt o sorgeix el mes ràpid, com podem observar diu que a partir del mes lent sorgeix el seu contrari, que en aquest cas el ràpid, hi ha molts mes exemples com per exemple, que a partir d’allò mes bell sorgeix el mes lleig i a la inversa.
Concretament en aquest fragment ens parla d’això però de la i¡vida i la mort. Diu que la vida origina la mort i a la inversa. Per tant això justifica que l’ànima sigui immortal ja que quan el cos mor l’ànima segueix amb vida perquè va un altre cop vida a partir del naixement i al contrari.

Activitat 43: El coneixement és una reminiscència

1- Idees principals:

Aquest text ens parla del coneixement absolut a partir de l’aprenentatge, que esta relacionat amb el conèixer i els records. Ens explica que l’ànima ho coneix tot, per tant diu que l’home només recordant aquests coneixements aprèn.

2- Posa títol:

S’aprèn a traves de l’anima

3- Comentari:

Aquest text de Plató, ens parla de l’ànima. Com ja sabem Plató diu que l’ànima es immortal i per tant com no mor mai coneix totes les idees que existeixen. Per això ens explica que quan l’ànima entra al cos de qualsevol individu, aquest coneix totes les idees però no les recorda. Per això Plató ens diu que l’home es capaç d’aprendre i recordar-ho to, si vol, per això l’home adquirirà aquelles idees que sigui capaç de recordar, a través de l’aprenentatge. Segons la teoria de plató diu que l’ànima pot aconseguir tots els coneixements de les idees a partir del contacte amb les coses sensibles. (teoria de les idees).

Activitat 41: Comentari de text: Plató (El mite de la caverna)

El text anterior de plató representa una conversació entre Sócrates i Glaucó, ens parla de la realitat, de que hi ha coses que nosaltres ens pensem com a certes com si fosin part de la realitat pero en realitat no ho són, com per exemple la televisió, en realitat nomès són imatges però nosaltres creiem que són la realitat, així doncs ens està dient que en la nostra societat hi ha molts enganys y mentides que ens creiem que son part de la realitat.
En el text ens diu que aquells homes que estaven tancats en aquella habitació l’únic que veien eren ombres d’objectes que pasaven darrera seu, per tant ens explica que per a aquells homes allò que veuen es realitat, es com si la vida, les coses fosin això, pero no vol dir que ho facin o pensin conscientment sinó que com es l’única cosa que veuen, pensen que allò es normal, que es la veritat. I que cuan agafen a un d’aquells homes i el porten fora i veu les coses tal com són, el sol, les muntanyes, etc cuan s’ho expliqui als altres companys no el creuràn ya que aquests no ho han vist, l’únic que han vist han sigut les obres dels objectes. Per això en la nostra vida hi ha coses que ens semblen que són part de la realitat com el cine o els videojocs perquè ho veiem, però en realitat nomès són imatges.

Enllaç al text del mite de la caverna:
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat7p0h.htm

Activitat 40: Comentari de text: Plató

1-Idees principals

El text anterior ens parla sobre la ciència, sobre que es la ciència. Ens diu que la ciència es “com un esclau” que nosaltres movem d’un costat a l’altre, es a dir que el que vol dir amb això bàsicament es que la ciència ha sigut creada per nosaltres pertant nosaltres la dirigim, hem fet que sigui d’una manera i així serà, es a dir que si nosaltres la canviem canviarà.

2-Posa títol

Dirigim o no la ciència?

3-Comentari

El que plató ens volia explicar amb el fragment anterior es que es la ciència i fa una pregunta que diu que si creiem que es una cosa que nosaltres fem anar d’una banda a l’altre o que si la mateixa ciència es capaç de manar sobre l’home. Bàsicament la ciència es una cosa que hem creat nosaltres i a partir d’aquí s’ah derivat estudis, ha sigut creada d’una manera, per tal que es així pero si volguessim canviarla doncs es canviaría i ya esta. El que vol dir amb la pregunta que formula es refereix a que a egades hi ha persones que consideren la ciencia molt important que no sabrien com serien les coses si no existis, es com si gracies a ella l’homa estigues entretingut.

Activitat 36: Comentari de text: Pàrmenides

1-Idees principals:

Els fragments anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que són dues tesis: La via de la veritat i la de l’opinió. La de la veritat tracta de que nosaltres els homes ens pensem que hi ha coses que segons nosaltres són certes pero en realitat no ho són i això té a veure amb la opinió ya que depenent del que opinem pensarem que una cosa es certa o no.

2-Posa títol:

La teoria de Pèrmenides

3-Comentari:

Com he dit abans els textos anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que consta de dues tesis: La de la veritat que es aquella que considerem com a certa pero això no vol dir que hosigui. Pàrmenides deia que no existeix la veritat absoluta ni la veritat universal. I l’altre tesis qu tracta de l’opinió que es a través d’aquesta amb la que considerem si son o no certes les coses.
Tracta molt el tema de l’opinió el segon i el tercer fragment a que diu que cadascú pot i pensa el que vol i segons el que pensa arriba a la conclusió de que el que pensa es veritat, pero encara que el que tu pensis que es veritat un altre pensi totalment el contrari no vol dir que només un dels dos tingui raó ya que tots dos tenen raó segons ells. També ens exlica en un altre fragment ens explica que l’opinio a vegades ens dona una informació que no es cert i això crea una confusió ya que pots creure que es veritat pero en realitat t’estan enganyant.

Activitat 35: Comentari de text: Heràclit d'Efes

1- Idees principals:

Els 4 fragments anteriors ens parlen de la forma de ser dels homes, el primer text ens mostra la idea de que els homes som ignorants, el segon i el quart ens parlen de la lluita de contraris i el tercer ens parla de la veritat, ens diu que no coneixem o no sabem quina es la veritat absoluta.

2- Posa títol:

La teoria d’Heràclit

3- Comentari:

Els fragments anteriors ens parlen una mica sobre la lluita de contraris, es a dir que ens esta parlan de la teoria d’Heràclit. Com ya sabem la teoria d’Heràclit s’anomena lluita de contraris perquè ell ens explica que totes les coses tenen el seu contrari com per exemple: A es no A. I per tant per poder arribar a una realitat han de lluitar entre si. Això seria el que ens explica o mostra en el segon i quart fragment. El fet de que les coses hagin de lluitar amb el seu contrari no vol dir que sigui una lluita dolenta, es a dir que tingui un fi negatiu ya que en els fragments ens explica que també poden posar-se en harmonia.

I per acabar el primer i l’últim fragment ens parla una mica sobre la “veritat” ya que el que ens estan dien es que el homes som inexperts, es a dir que tenim un cert desconeixement de les coses, tot i que pensem que es d’una manera en realitat no es així i continuem pensant malament encara i que ens expliquin la realitat.

Activitat 34 Comentari de text: Anaximandre

D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.

Anaximandre es un filosof que parla sobre la natura, diuen que el text anterior va ser l’únic fragment que han trobat, ens parla una mica de l’origen i el fi de la vida.

La idea principal del text anterior ens diu que tal i com va àpareixer l’existència de vida, de la mateixa manera s’anirà, amb això vol dir que encara que no sapiguem com va apareixer la vida, desapareixerà de la mateixa manera, també ens diu que segunament s’anirà la vida per culpa de l’home, suposo que això ho deu dir perquè la terra esta patint molt amb la contaminació... per culpa nostre i això provocarà la seva fi, pero ens diu que tot això es veurà amb el pas del temps.