Activitat 31: Definicions

Intel•lectualisme moral: Identificació entre el saber i la virtut (Qui sap que es el bé, actua bé).

Maièutica: Mètode que consisteix a donar a llum les idees o veritat

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer

Felicitat (Aristòtil): Consisteix en fer allò propi de l’ésser humà que s’identifica amb l’activitat intel•lectual i el bé suprem.

Prudència: Virtut que ens planteja allò que ens convé.

Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al qual ha d’arribar el savi estoic i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: Els plaers es poden mesurar i comparar entre si per arribar al màxim plaer. (tots son iguals en qualitat)

Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que l’acció.

Ètica deontològica: Ètica que es regeix segons el deure i no segons la finalitat.

Ètica teleològica: Teories que parlen de la moral en relació amb el fi.

Imperatiu categòric: Manaments que ens ordenen actuar d’una manera sense condicions.

Dignitat humana (valor de la persona): és el valor absolut dels essers humans que no permet que sigui intercanviat per res.

Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a partir d’una intuïció de tipus emocional.

Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes en les quals es troben els individus.

Universalisme: Són mes importants els valors universals que els comunitaris.

Activitat 26: Definicions 4

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resultan difícil de modificar.
Hàbit: s’aconsegueixen apropiant-se una nova propietat repetint actes en una mateixa direcció.
Virtut: es predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: no tenir llibertat absoluta ni total, però es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
Destí: llei de l’univers.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de producció i la consciència humana.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: quan una persona pot elegir els seus fins i els mitjans.
Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Nivell preconvencional: persona que té per just el que satisfà (immaduresa moral)
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món (conseqüències de les accions humanes)
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització.

Activitat 17: Definicions 3

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Cada esser humà es propietari de la seva persona.
Sociabilitat natural: formada per una societat i una cultura la qual els aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: acord entre els essers humans per evitar possibles lluites contra els altres. Defensa que la societat apareix fruit d’un contracte d’altres individus.
Pacte social: Acord entre els individus en la qual aquest cedeix alguna cosa a canvi de la constitució de l’estat.
Voluntat general: formar una societat justa amb l’acord de tothom.
Antropologia social: manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que experimenten.
Socialització primària: és l’observació en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes, valors, tradicions, costums..que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: Grup cultural que viuen la cultura de diferent manera de cultura hegemònica.
Contracultura: moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa.
Civilització: Agrupació cultural de mes abast a nivell d’identitat cultural mes ampli que pot distingir un esser humà.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Racisme: Creença en l’existència de les races superiors i inferiors.
Aporofòbia: el rebuig i menyspreu al pobre.
Realisme cultural: la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Interculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat, actitud que hem d’aprendre davant el multiculturalisme.

Activitat 12: Definicions 2

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món i el seu objectiu.
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció.
Metafísica: Allò que es troba més enllà dels sentits i les explicacions científiques.
Ultimitat: Arribar a les últimes qüestions.
Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió (Kant): És un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert.
Interès emancipador: Tipus de interès del coneixement per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió de qui els volen manipular o reprimir.
Dogmatisme: Possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: Possibilitat del coneixement que pensa que mai hi haurà una justificació suficient per acaptar quelcom es cert.
Criticisme:
Perspectivisme: Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: Podem arribar a conèixer la realitat tal com és.
Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: Consciència que s’obre a la realitat.
Prejudici (Gadamer): Judicis previs que hem adquirit per educaió, cultura, etc.
Ignorància: S’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.
Evidencia sensible: Evident el que se’ns presenta com a indiscutible.
Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.
Coherència: Criteri de veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament
Pragmatisme: Defensa que és vertader allò útil.
Concens: Acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.
Realitat virtual: Sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Activitat 6: Definicions

- Saber ordinari: Es funda en (l’experiència de la vida quotidiana) sap el què però no el perquè.
- Saber científic: Busca l’organització del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera.
- Saber filosòfic: Utilitza la raó de manera critica i rigorosa.
- Ciència (definició moderna): experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
- Mètode: Manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
- Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema ( axiomaticodeductiu).
- Mètode hipoteticodeductiu: costa dels enunciats protocol·laris, lleis i teories. Es basa en es hipòtesis i la contrasta a traves de l’experiència.
- Hipòtesi: Afirmació sobre l’existència d’una regularitat, fenomen interessant o sobre les seves causes, quan es confirmada es converteix en llei.
- Lleis: Enunciats que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
- Inducció incompleta: Tipus de raonament del qual s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència, a partir s’infereix una llei general.
- Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
- Mètode empiricoracional: Dues fonts del coneixement els sentits i l’enteniment, per mitja de lo sensible i intel·ligible.
- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i pren partit per l’experiència.
- Idees innates: Idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no les hem après.
- Mètode analiticolinguistic: filosofia de l’anàlisi del llenguatge.
- Joc del llenguatge: Descriuen les situacions comunicatives entrellaçades amb formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: No posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·libilitat i correcció moral, les normes de l’hermenèutica normativa. (es posen a la comprensió).
- Ontologia: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta sobre l’ésser.
- Estètica: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta de la bellesa en l’art.