Activitat 56: Text Descartes

1- Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El text de Descartes ens parla sobre l’enteniment de les coses com a reals. Ens diu que no ens podem assegurar mai de res sense la intervenció de l’enteniment, és a dir, que sense que no podem assegurar de les coses, de com son sense el coneixement. Ens diu que per comprende aquestes coses, intentem fer-ho mitjançant la imaginació i els sentiments, pero en realitat ni l’un ni l’altre no ens ho poden assegurar, tan mateix ens assegura que per tant que mai hi han estat les idees de Déu i ànima.

2- Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

- Inintel•ligible: Allò no intel•ligible, allò que no s’enten, que no es pot assegurar.
- Imaginació: Capacitat de crear o elaborar idees mentals que deriven la percepció sensible.

3- Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment»? Fes refèrencia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

El que ens vol dir Descartes amb aquesta frase, és que no ens podem assegurar de que les coses son com són, a través dels sentits o la imaginació, sino, que es fa a traves de l’enteniment, del coneixement. Com sabem per a descartes per poder arribar al coneixement, al consixement vertader s’han de seguir 4 regles, que són ( Evidencia, anàlisi, síntesi i Revisió). Descartes ho va fer per arribar a la veritat, però també deia que per arribar a aquesta, a l’evidencia s’ha de pasar per el dubte, per això va elavorar el dubte metòdic amb l’objectiu de criticat totes les opinions admeses com a vertaderes per poder trobar l’induptable, aixì eurà si queda alguna cosa evident. Per això el dubte arribarà a la certesa.

4- Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Descartes ens parla de la substància, diu que és allò que no té necessitat mes que de di o per si mateixa. Segons això ens diu que existeixen sues substàncies: La de ljo o substància pensant (la ment) o la dels cosos o substància extensa (el cos). Ens afirma que totes dues són independents entre si, perquè no les podem coneixer tal com sóm, sinó a través dels atributs. L’atribut de la substància pensant de jo (l’ànima) és el pensament, i la dels cossos es l’extensió. En definitiva, que afirma que l’ànima pot existir sense el cos, per tant, defensa un dualisme entre cos i ànima amb la conseqüencia de l’afirmació de l’inmortalitat de l’ànima i la salvació de la llibertat humana. Tot això ho podem comparar amb Plató, que aquest afirma el mateix que Descartes, ja que defensa un dualisme antropològic, en aquest cas un dualisme entre ànima i cos, diu que a l’anima no li correspon estar en un cos perque ha d’estar en el món intel•ligible. I que mentre està unida al cos espera alliberar-se dels lligams de la sensibilitat (la seva unió és accidental), però tot i això l’ànima ha de dirigir el cos.

5- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Jo crec que si ja que, segons ell l’ànima es la cosa pensant i el cos es la substància extensa. Ens diu que són independents entre si perquè tenim les idees clares i distintes d’ambdues i que nomès les podem conèixer a trevés dels atributs. L’atribut de l’ànima és el pensament i la dels cossos es l’extensió (amplada, alçada i profunditat). Afirma que l’esser humà està format per dues substàncies que són la pensant (ànima) que seria el regne de la llibertat i l’extensa (cos) que és el regne de necessitat, per tant, afirma que l’anima no pot existir sense el cos.