1- Idees principals:
El text anterior de kant ens parla sobre la seva teoria del coneixement, el filòsof en el seu període crític o de maduresa es representat per les tres crítiques: raó pura, raó pràctica i judici, que es on va dur a terme la síntesí entre racionalisme-empirisme i realisme-idealisme. La seva teoria del coneixement apareix en la crítica de la raó pura.
2- Posa títol:
Estètica i lògica transcendental
3- Comentari:
Tal i com he dit abans aquest text de Kant tracta sobre la seva teoria del coneixement, la qual es basa en la crítica de la raó pura. Segons el seu pensament el objectes seràn els que hauràn d’adaptar-se al coneixement del subjecte i aquest serà el centre del coneixement. A diferència d’Aristòtil que aquest deia que els nostres coneixements han estat dirigits pels objectes.
El nostre saber comença amb l’experiència pero no s’origina tot ell en aquesta sinó que s’inicia amb les impressions. Les impressions quan el subjecte les capta reben una determinada forma que són a temps i espai, per tent intuicions a priori . Els dos elements del coneixement humà són: Alló que rebem a travès de les impresions ( element a posteriori) i allò que produim a travès de la facultat de coneixement (element a priori).
dimecres, 21 d’abril del 2010
Activitat 63: Text 1 de Kant
divendres, 16 d’abril del 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
Activitat 61: Investigació sobre els principis de la moral
1- Idees principals:
En aquest text del filòsof Hume ens parla sobre la moral del seu pensament, concretament sobre els principis morals a partir de les qualitats estimables i censurables que tenen lloc en la visa humana, és a dir, del fonament de la moralitat en la raó humana.
2- Posa títol:
Moralitat en la raó humana
3- Comentari:
Tal i com he dit abans, aquest text tracta de la moral de hume, que tracta temes com el tractat de la naturalesa humana i l’investigació dels principis de la moral.
Explica que la naturalesa humana obliga a la raó a situar-se en els principis d’una vida virtuosa, que gràcies a aquesta es poden resoldre dilemes morals i alló que hem de fer. Pero tot i això allò que determina la conducta es el sentiment. Les distincions morals no deriven de la raó ja que aquesta es refereix a fets reals. L’origen de les nostres distincions morals provenen de la capacitat de la naturalesa humana de que ens permet posar-nos en el lloc d’un altre i compendre els seus sentiments i idees, tot aixó és gràcies a la nostra capaciat de simpatia, d’empatia. Hume diu que aquesta moral basada en el sentiment ens pot portar a l’egoisme i al relativisme, ja que cada ésser humà busca el seu propi plaer. La diferència de hume davant altres filòsofs com per exemple Plató és bàsicament que ell diu que l’últim fi esta sempre relacionat amb els sentiments, comparant-lo amb altres filòsofs com per exemple Plató, el seu fi era la felicitat.
divendres, 9 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
Activitat 59: Anàlisi de la causalitat
1- Idees principals:
En el text anterior de hume, ens explica la teoria del principi de causalitat, de la relació entre cause i efecte. Això ho explica a travès d’un exemple d’unes boles de billar, on ens explica que primer va la caura i desprès l’efecte, el temps i l’espai i la conjunció entre totes dues.
2- Posa títol:
Relació entre cause i efecte
3- Comentari:
Hume diu que no es una relació d’idees, i que no podem conèixer a priori aquest lligam, sinò que sorgeix en la seva totalitat de l’experiència, aquesta és l’única que ens por ensenyar sobre la cause i l’efecte, no mostra que una causa produeix sempre un determinat efecte sinó que alguns fets s’esdevenen en una conjunció constant.
Perque es produeixi aquesta relació entre causa i efecte han de succeïr tres coses: La contigüitat, la prioritat i la conjunció constant. La causa és la que succeeix primer i darrera d’aquesta l’efecte, sense aquest ordre no existiría la relació entre tots dos. La causa i l’efecte han de coincidir a l’hora en el mateix temps i espai. Si la causa no estiguès en el mateix temps i espai que l’efecte aquest mai existiría, sense l’un no pot existir l’altre.
