Activitat 58: Projecte 4: Teoria de Plotí

La teoría o doctrina central de Plotí es basa en l’anomenada teoría de la “Trinitat” que tal i com el nom diu, esta composada per tres fase: L’u, el nous i l’alma. L’u es allò imprescindible, lo més, es la unitat, Plotí diu que és com Déu, únic i infinit. Està més allà del ser i per això ho descriu negativament. Ell afirma que tots els éssers vius tenen existència gràcies a l’u, si no fós gracies a aquest no existiria res. Les magnituts continues no tindríen raó de ser si no porten la unitat, en definitiva, tots els éssers presenten l’u o la unitat, encara que estiguin dividits en parts. El nous es pot identificar com l’esperit, segons Plotí és la part que ni ha en la semblança entre el sol i la llum. L’u sería el sol i el nous la llum. Això condueix a la visió en forma del bé, no del bé mateix. I l’alma, Plotí diu que es de naturalesa doble, està lligada al nous i tira d’ell.

Activitat 57: Investigació sobre l’enteniment humà: Impressions i idees

1- Idees principals:

En aquest text el filòsof Hume distingeix entre dos tipus de filosofia criticant el seu mal ús. La primera que és la filosofia fàcil, que és la que considera que l’home actua influit per els seus sentiments, i l’altre filososia es l’abstracta que considera l’home com un ésser racional.
En aquest cas, en el text parla de la filosofia abstracta i fa una clara distinció entre les idees i les impressions. Aquestes han de ser classificades sota un terme i les idees són percepcions.

2- Posa títol:

Tipus de percepcions

3- Comentari:

Hume Basa la seva filosofia en l’enteniment. En el text distingeix dos tipus de filosofia, la fàcil que és la que ens diu que l’ésser humà actua influit per el sentiment i el gust, per tant és una filosofia fàcil a la que pot arribar tothom i l’altre tipus es la filosofia abstracta, que es la que es basa en l’enteniment i afirma que l’esser humà es racional. En el text també ens parla sobre la seva teoria del coneixement i torna a fer una distinció entre les idees i les impressions. Hume ens diu que les impresions són classificades sota un terme, i amb aquest podem atreure o entendre les nostres percepcions mes vives, ens les creiem més, ya que entren amb molta força perque són les primeres impressions que obtenim de les coses particulars. En canci, les idees siu Hume que són copies de les impressions. En definitiva, el que Hume ens vol dir és que tot prové de sensacions que poden ser tan externes com internes.

Activitat 56: Text Descartes

1- Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El text de Descartes ens parla sobre l’enteniment de les coses com a reals. Ens diu que no ens podem assegurar mai de res sense la intervenció de l’enteniment, és a dir, que sense que no podem assegurar de les coses, de com son sense el coneixement. Ens diu que per comprende aquestes coses, intentem fer-ho mitjançant la imaginació i els sentiments, pero en realitat ni l’un ni l’altre no ens ho poden assegurar, tan mateix ens assegura que per tant que mai hi han estat les idees de Déu i ànima.

2- Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

- Inintel•ligible: Allò no intel•ligible, allò que no s’enten, que no es pot assegurar.
- Imaginació: Capacitat de crear o elaborar idees mentals que deriven la percepció sensible.

3- Per què diu Descartes que els sentits no «ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment»? Fes refèrencia als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

El que ens vol dir Descartes amb aquesta frase, és que no ens podem assegurar de que les coses son com són, a través dels sentits o la imaginació, sino, que es fa a traves de l’enteniment, del coneixement. Com sabem per a descartes per poder arribar al coneixement, al consixement vertader s’han de seguir 4 regles, que són ( Evidencia, anàlisi, síntesi i Revisió). Descartes ho va fer per arribar a la veritat, però també deia que per arribar a aquesta, a l’evidencia s’ha de pasar per el dubte, per això va elavorar el dubte metòdic amb l’objectiu de criticat totes les opinions admeses com a vertaderes per poder trobar l’induptable, aixì eurà si queda alguna cosa evident. Per això el dubte arribarà a la certesa.

4- Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima (o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

Descartes ens parla de la substància, diu que és allò que no té necessitat mes que de di o per si mateixa. Segons això ens diu que existeixen sues substàncies: La de ljo o substància pensant (la ment) o la dels cosos o substància extensa (el cos). Ens afirma que totes dues són independents entre si, perquè no les podem coneixer tal com sóm, sinó a través dels atributs. L’atribut de la substància pensant de jo (l’ànima) és el pensament, i la dels cossos es l’extensió. En definitiva, que afirma que l’ànima pot existir sense el cos, per tant, defensa un dualisme entre cos i ànima amb la conseqüencia de l’afirmació de l’inmortalitat de l’ànima i la salvació de la llibertat humana. Tot això ho podem comparar amb Plató, que aquest afirma el mateix que Descartes, ja que defensa un dualisme antropològic, en aquest cas un dualisme entre ànima i cos, diu que a l’anima no li correspon estar en un cos perque ha d’estar en el món intel•ligible. I que mentre està unida al cos espera alliberar-se dels lligams de la sensibilitat (la seva unió és accidental), però tot i això l’ànima ha de dirigir el cos.

5- Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos?

Jo crec que si ja que, segons ell l’ànima es la cosa pensant i el cos es la substància extensa. Ens diu que són independents entre si perquè tenim les idees clares i distintes d’ambdues i que nomès les podem conèixer a trevés dels atributs. L’atribut de l’ànima és el pensament i la dels cossos es l’extensió (amplada, alçada i profunditat). Afirma que l’esser humà està format per dues substàncies que són la pensant (ànima) que seria el regne de la llibertat i l’extensa (cos) que és el regne de necessitat, per tant, afirma que l’anima no pot existir sense el cos.