Activitat 31: Definicions

Intel•lectualisme moral: Identificació entre el saber i la virtut (Qui sap que es el bé, actua bé).

Maièutica: Mètode que consisteix a donar a llum les idees o veritat

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer

Felicitat (Aristòtil): Consisteix en fer allò propi de l’ésser humà que s’identifica amb l’activitat intel•lectual i el bé suprem.

Prudència: Virtut que ens planteja allò que ens convé.

Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al qual ha d’arribar el savi estoic i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: Els plaers es poden mesurar i comparar entre si per arribar al màxim plaer. (tots son iguals en qualitat)

Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que l’acció.

Ètica deontològica: Ètica que es regeix segons el deure i no segons la finalitat.

Ètica teleològica: Teories que parlen de la moral en relació amb el fi.

Imperatiu categòric: Manaments que ens ordenen actuar d’una manera sense condicions.

Dignitat humana (valor de la persona): és el valor absolut dels essers humans que no permet que sigui intercanviat per res.

Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a partir d’una intuïció de tipus emocional.

Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes en les quals es troben els individus.

Universalisme: Són mes importants els valors universals que els comunitaris.

Activitat 30: Dilemes morals

1- Es correcte mentir per protegir algú?
Això depèn molt de la situació i del tipus de mentida. En principi mentir esta malament ja que això significa que no estàs fent lo correcte.

2- Què és abans?
Que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi.

3- El fi <> justifica tots els mitjans?
No, si els mitjans no són correctes.

4- La intenció de la mare d’en Lluís és bona?
La intenció de protegir el nen per que tregui bé el curs es bona el que no es correcte es l’acció que fa.

5- Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials?
Si, com es aquest cas ja que el fet de faltar a cole pels exàmens poc a poc va creant hàbits.

6- Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum?
Si en Lluís adquireix aquest costum al final sempre que hagi examen faltarà i a mes al final es convertirà en una persona insegura.

7- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Que s’acabi acostumant a que la mare li tregui les castanyes del foc. No saber actuar sense la seva ajuda farà que es converteixi en una persona immadura.

8- És comparable la conducta d’en Lluís a <>?
No, jo crec que es millor quedar-se a casa estudiant a copiar en els exàmens.

Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Evidentment, per la persona que fa trampes es millor aprovar amb trampes, però evidentment no fer trampes es lo mes adequat.

9- Si tots els alumnes fessin com el Lluís, què passaria?
Doncs, que al final hi hauria fracàs escolar.

Activitat 29: Comentari de text la persona té dignitat i no preu

1- Explica les idees principals del text:

El text anterior ens explica que allò que té preu pot ser substituït i allò que no en té, no admet res equivalent ja que té una dignitat. Les necessitats de l’home tenen preu d’afecte i allò que constitueix la condició té un valor intern. Amb tot això vol dir que a moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

2- Posa títol:

Tipus de dignitat


3- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

En l’anterior text escrit per kant ens parla sobre les coses que tenen preu i la dignitat. Segons ell en el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot ser substituït però allò que no en té i que es troba per sobre de tot preu consta d’una dignitat i dins d’aquí ens defineix els tipus de preus i el valor intern. Amb això Kant vol dir que la moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen moralitat. Jo crec que aquest text defensa la forma dels deutes morals ja que en aquesta teoria ens explica que les persones han de ser universals, éssers que són fins en si mateixos i que per tant tenen un valor absolut i en el text ens parla de que el que no té preu està constituït perquè alguna cosa sigui fi en si mateix. Comparant aquest mètode amb d’altres com el de l’imperatiu categòric són diferents ja que aquest últims són consells no ordres morals i només obliguen a les persones que volen aconseguir un fi.

Activitat 28: Es millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet

Jo estic d’acord am la frase anterior del filòsof Mill, ja que abans que ser un “porc satisfet”, prefereixo estar insatisfet ja que així podem tenir la oportunitat de buscar noves experiències, formes de coneixements al llarg de la nostra vida, totes aquestes recerques a la fi seran per acomodar-nos i a més donarà una certa experiència de la vida en canvi la persona satisfeta no s’esforçarà ni res ja que se suposa que amb el que té ja li va bé. Tot i que la frase també ens dona un significat de que les persones insatisfetes són millors ja que experimentarà coses noves al llarg de la seva vida i que les satisfetes es conformen amb el que tenen, encara que sigui po no vol dir que unes siguin millor que les altres, simplement que unes es conformen d’una manera i les altres, d’un altre.