Activitat 48: Què és primer l’ou o la gallina?

Aquesta pregunta, personalment crec que es una pregunta que tothom s’ha preguntat alguna vegada, però també crec que es molt difícil respondre de manera raonada, es a dir, que penso que es una mica subjectiva. Al respondre aquesta qüestió es molt fàcil dir una resposta però si et poses a pensar i dius que primer va ser l’ou, a l’hora d’explicar-ho sorgeix un dubte que es qui va posar aquest ou, en canvi si dius que el primer que va sorgir va ser la gallina t’has de plantejar d’on va sorgir aquesta gallina, per tant jo trobo que això es com una mena de cicle que no te fi, és a dir, a partir de la gallina surt l’ou, però a partir de l’ou surt la gallina, com podem observar no s’acaba, es una cadena sense fi. Jo personalment crec que el que va ser primer va ser la gallina, ja que l’ou per néixer necessita que la gallina li doni calor, amb això vull dir que l’ou per desenvolupar-se bé necessita l’ajuda de la gallina, per tant el que primer va sorgir va ser la gallina. Tot això si ho comparéssim amb la teoria d’ Aristòtil podem dir que l’ou seria la privació (l’estat inicial) i la gallina la forma, per tan l’ou seria la gallina en potència.

Activitat 47: Plató o Aristòtil?

Plató i Aristòtil van ser dos filòsofs grecs que van influenciar molt als filòsof posteriors a ells. Aristòtil era deixeble de Plató, tot i això Aristòtil va fer una perita crítica a la filosofia del seu mestre. Plató defensava que existien dos mons, el sensible i l’intel•ligible. El món sensible es la realitat perceptible i el món intel•ligible es on són les idees de les coses, i aquí, en aquest mon no hi podem accedir. I la teoria d’ Aristòtil ens diu que el mon intel•ligible no existeix i en canvi ens parla de la mataria i la forma com a substàncies individuals.
Si fem una petita comparació entre els dos filòsofs, la matèria d’ Aristòtil equival amb el cos de Plató i La forma seria l’ànima, l’essència de les coses. Per tant,
jo crec que la teoria d’ Aristòtil es molt mes coherent ja que ell creu o parla del realisme i en canvi Plató ens parla de la dualitat de mons, per això es molt mes coherent la teoria d’ Aristòtil que la de Plató.

Activitat 46: Projecte 2: Plotí

Context històric:

205 - Naixement de Plotí a Licópolis, Egipte
207 - Fi de la dinastia Qin aen Xina
208 - Xina Batalla de Chi Bi. Moment crucial en el desenvolupament dels Tres Regnes
209 - L’emperador romà Septimio Severo ordena la reparació i ampliació de la muralla d’Adria
212 - L’Edicto de Antonino, promulgat per l’emperador Caracalla en 212 extendeix la ciudadanía romana a tots los homes lliures de l’Imperio.
217 - Calixto I es anomnat Papa de la Iglesia Católica.
219 - Les legions romanas Legio III Gallica y Legio IV Scythica son dissoltas per lemperador romà Heliogábalo per la rebelió dels seus líders.
220 - China - Acaba la dinastía Han amb el derrocament del seu últim emperador, l’emperador Xian.
230 - 21 de juliol - Ponciano es triat Papa de la Iglesia Católica.
233 - Roma - Comiença una sèrie d’invasions germànicas en el nordest.
242 - El futur emperador romà Aureliano derrota als Sármatas. La seva victoria li donà la promociò com Tribuno.
250 - Un grup de francs penetran en la península ibérica
250 - En el norest d’África, el regne de Aksum (Axum) comença a controlar el comerç del Mar Rojo.
250 - Una epidemia de peste bubónica comença en Egipte i va per tot l’imperi romà.
253 - Imperio romano: Valeriano I accede al trono, con su hijo Galieno como co-emperador.
265 - La dinastía Jin comença a China; fins l’any 420.
267 - Los godos penetran en l’Imperio romà.
270 - Mort de Plotí

Activitat 45: Esquema del Fedó

Activitat 44: Text del Fedó

1- Idees principals:

En aquest fragment del Fedó Sòcrates explica que hi ha o que existeix vida en l’ànima després de la mort. Per tant ens diu que la vida succeeix a partir de la mort i la mort de la vida.

2- Posa títol:

Explicació de la immortalitat de l’ànima

3- Comentari:

Al principi d’aquest llibre, ens explica els últims moments del filòsof Sòcrates abans de morir, quan els seus deixebles i altres anaren a visitar-lo. Aquí hi ha un diàleg en el qual en el fons ens explica la filosofia platònica, la seva teoria.

El aquest fragment del Fedó, Sòcrates ens parla de la immortalitat de l’ànima i ho fa a partir de la teoria de la lluita de contraris. El filòsof ens explica que tot el que existeix, existeix gràcies al seu contrari. Per exemple diu que del mes lent surt o sorgeix el mes ràpid, com podem observar diu que a partir del mes lent sorgeix el seu contrari, que en aquest cas el ràpid, hi ha molts mes exemples com per exemple, que a partir d’allò mes bell sorgeix el mes lleig i a la inversa.
Concretament en aquest fragment ens parla d’això però de la i¡vida i la mort. Diu que la vida origina la mort i a la inversa. Per tant això justifica que l’ànima sigui immortal ja que quan el cos mor l’ànima segueix amb vida perquè va un altre cop vida a partir del naixement i al contrari.

Activitat 43: El coneixement és una reminiscència

1- Idees principals:

Aquest text ens parla del coneixement absolut a partir de l’aprenentatge, que esta relacionat amb el conèixer i els records. Ens explica que l’ànima ho coneix tot, per tant diu que l’home només recordant aquests coneixements aprèn.

2- Posa títol:

S’aprèn a traves de l’anima

3- Comentari:

Aquest text de Plató, ens parla de l’ànima. Com ja sabem Plató diu que l’ànima es immortal i per tant com no mor mai coneix totes les idees que existeixen. Per això ens explica que quan l’ànima entra al cos de qualsevol individu, aquest coneix totes les idees però no les recorda. Per això Plató ens diu que l’home es capaç d’aprendre i recordar-ho to, si vol, per això l’home adquirirà aquelles idees que sigui capaç de recordar, a través de l’aprenentatge. Segons la teoria de plató diu que l’ànima pot aconseguir tots els coneixements de les idees a partir del contacte amb les coses sensibles. (teoria de les idees).

Activitat 42: De quina manera consideres que el mite de la caverna està vigent avui en dia?

Jo crec que el que explica Plató en el mite de la caverna si que està vigent avui en dia. Es pot comprovar per exemple amb el cine, quan nosaltres anem al cine el que veiem ens sembla molt real, ya pot ser una pelicul•la ficticia com un documental, sigui el que sigui a nosaltres ens semblara real, però en realitat allò que estem veient la pel•licula o el documental nomès són un conjunt d’imatges que formen un vídeo, encara que el documental hagi estat gravat en un bosc ple d’ocells i altres animals, allò que nosaltres veiem reflectit en la pantalla són un segui d’imantges i nosaltres ens les creiem com a realitat, per tant, comparat amb les ombres que veien aquells homes que estaven tancats, això es completament igual, un altre exemple que podriem posar per comparar seríen els vídeojocs, avui en dia són molt utilitzats, són eines d’entreteniment però nomès sòn imatges no es part de la realitat. Per tant el que vull dir amb això es que avui en dia la nostra societat està envoltada de “mentides” ja que ens creiem coses com a part de la realitat i en realitat no es aixì.

Activitat 41: Comentari de text: Plató (El mite de la caverna)

El text anterior de plató representa una conversació entre Sócrates i Glaucó, ens parla de la realitat, de que hi ha coses que nosaltres ens pensem com a certes com si fosin part de la realitat pero en realitat no ho són, com per exemple la televisió, en realitat nomès són imatges però nosaltres creiem que són la realitat, així doncs ens està dient que en la nostra societat hi ha molts enganys y mentides que ens creiem que son part de la realitat.
En el text ens diu que aquells homes que estaven tancats en aquella habitació l’únic que veien eren ombres d’objectes que pasaven darrera seu, per tant ens explica que per a aquells homes allò que veuen es realitat, es com si la vida, les coses fosin això, pero no vol dir que ho facin o pensin conscientment sinó que com es l’única cosa que veuen, pensen que allò es normal, que es la veritat. I que cuan agafen a un d’aquells homes i el porten fora i veu les coses tal com són, el sol, les muntanyes, etc cuan s’ho expliqui als altres companys no el creuràn ya que aquests no ho han vist, l’únic que han vist han sigut les obres dels objectes. Per això en la nostra vida hi ha coses que ens semblen que són part de la realitat com el cine o els videojocs perquè ho veiem, però en realitat nomès són imatges.

Enllaç al text del mite de la caverna:
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat7p0h.htm

Activitat 40: Comentari de text: Plató

1-Idees principals

El text anterior ens parla sobre la ciència, sobre que es la ciència. Ens diu que la ciència es “com un esclau” que nosaltres movem d’un costat a l’altre, es a dir que el que vol dir amb això bàsicament es que la ciència ha sigut creada per nosaltres pertant nosaltres la dirigim, hem fet que sigui d’una manera i així serà, es a dir que si nosaltres la canviem canviarà.

2-Posa títol

Dirigim o no la ciència?

3-Comentari

El que plató ens volia explicar amb el fragment anterior es que es la ciència i fa una pregunta que diu que si creiem que es una cosa que nosaltres fem anar d’una banda a l’altre o que si la mateixa ciència es capaç de manar sobre l’home. Bàsicament la ciència es una cosa que hem creat nosaltres i a partir d’aquí s’ah derivat estudis, ha sigut creada d’una manera, per tal que es així pero si volguessim canviarla doncs es canviaría i ya esta. El que vol dir amb la pregunta que formula es refereix a que a egades hi ha persones que consideren la ciencia molt important que no sabrien com serien les coses si no existis, es com si gracies a ella l’homa estigues entretingut.

Activitat 39: Resum: Un altre manera d’entendre els sofistes

Conceptes expressats pels sofistes:

Naturalesa: Es desenvolupa des de si mateixa i per a si mateixa, es independent de la voluntat humana. La naturaleesa té els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

Llei: Prescripcions dels homes per organitzar la vida col•lectiva i depèn de les opinions, per aconseguir l’euilibri i l’harmonia, com peer exemple es la justícia.

Tècnica: Art de modificar o reproduir quelcom real, són productes inventats i produits per l’home i depenen de les necessitats de l’home juntament amb la seva interpretació o ideologia.

Ciutat: Es un espai abstracte on es tendeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.

Llenguatge, raó i pensament: Hi ha molta importancia en la comunicació entre els homes. Són valors que cal discutir i reconstruir a través del diàleg i l’opinió, no obstant això el “lógos” és una realitat inaprehensible com a tal realitat.

Educació: Es una qüestió de llenguantge a través del qual mitjançant la comunicació entre els homes podem arribar al centre mateix de la seva vida.

Veritat: Es el manament de qualsevol autoritat, però amb els sofistes forma part de les estructures del llenguatge i es manifesta en la forma que l’utilitzem.

Activitat 38 Projecte 1: PLOTÍ

Vida i obra

Encara que es desconeix la data exacta del seu naixement, hem de suposar-la en els primers anys del segle III d. C. en Licópolis, ciutat d'Egipte. Va morir en 270, apróximadamente als seixanta-sis anys.

La falta de dades sobre aquest particular es justifica per part del seu deixeble i biògraf Porfirio, eludia parlar de detalls de la seva vida personal i del seu passat. No festejava més aniversaris que els de Sócrates i Plató. Per a assolir un retrat seu van haver de recórrer a un subterfugi, fent que un pintor memoritzés els seus trets amb tal precisió com per a reproduir-los després, sense que el Mestre s'assabentés.

Als 28 anys va sentir l'anhel de la filosofia i es va traslladar a la ciutat d'Alexandria, el Museu de la qual i Biblioteca, fundats per Ptolomeo Soter en el segle IV a. de C., encara irradiaven la potent llum de la recerca del coneixement.

L'escola de Plotí estava sempre animada amb la presència de molts joves que acudien per a consultar-li sobre aspectes no només filosòfics, sinó tan quotidians com la correcta administració dels seus béns o herències. Les seves lliçons estaven obertes a tots els públics, però un cercle intern de deixebles rebia una instrucció orientada al despertar del "home interior" al que es referia Plató, i a elevar l'ànima cap a la contemplació i l'èxtasi.

La filosofia de Plotí es fonamenta en Plató, aportant una interpretació original, en la qual detectem les petjades dels sistemes de pensament orientals. Part del plantejament del problema original de la creació, en la qual estableix tres nivells, o hipóstesis: la Intel•ligència i l'Ànima com primer principi, crea mitjançant l'emanació de la seva superabundancia, com una font que flueïx sense esgotar-se mai. No crea directament el món, sinó que ho fa mitjançant l'intel•ligible - les Idees de Plató - L'Ànima de l'home procedeix de la part superior de l'Ànima universal. En l'ànima es troben l'ésser i el no ser, com si es tractés d'un plànol intermedi. La matèria, amb la seva pluralitat, rep a les ànimes i les embolica, les aprisiona i fa que oblidin el seu origen.

Activitat 37: Creus que podem arribar a coneixer la veritat absoluta?

Per començar yo crec que no podem arribar a conéixer la veritat absoluta perquè la veritat absoluta es una mica difícil d’explicar el seu significat, es una veritat certa, és a dir, que una cosa es com es i aquesta es la veritat. Cada persona pensa d’una manera distinta i evidentment alló que pensa per aquella persona es cert, ya que si no fos així no tindría sentit el que pensa. Com he dit cada persona creu coses com a certes segons la seva manera de pensar per això arribem a la conclusió que que hi ha veritats que es contradiuen perque una persona pot pensar que les flors són lletges i creure que això es veritat i un altre pot pensar que les flor són boniques i pertant creurà que es veritat. Yo crec que per arribar a la varitat absoluta tothom haurià d’opinar el mateix sobre alguna cosa y per tant seria veritat peró com tthom no pensa ni opina igual hi ha moltes veritats distintes, per tant no podem arribar a coneixer la veritat absoluta.

Activitat 36: Comentari de text: Pàrmenides

1-Idees principals:

Els fragments anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que són dues tesis: La via de la veritat i la de l’opinió. La de la veritat tracta de que nosaltres els homes ens pensem que hi ha coses que segons nosaltres són certes pero en realitat no ho són i això té a veure amb la opinió ya que depenent del que opinem pensarem que una cosa es certa o no.

2-Posa títol:

La teoria de Pèrmenides

3-Comentari:

Com he dit abans els textos anteriors ens parlen de la teoria de Pàrmenides que consta de dues tesis: La de la veritat que es aquella que considerem com a certa pero això no vol dir que hosigui. Pàrmenides deia que no existeix la veritat absoluta ni la veritat universal. I l’altre tesis qu tracta de l’opinió que es a través d’aquesta amb la que considerem si son o no certes les coses.
Tracta molt el tema de l’opinió el segon i el tercer fragment a que diu que cadascú pot i pensa el que vol i segons el que pensa arriba a la conclusió de que el que pensa es veritat, pero encara que el que tu pensis que es veritat un altre pensi totalment el contrari no vol dir que només un dels dos tingui raó ya que tots dos tenen raó segons ells. També ens exlica en un altre fragment ens explica que l’opinio a vegades ens dona una informació que no es cert i això crea una confusió ya que pots creure que es veritat pero en realitat t’estan enganyant.

Activitat 35: Comentari de text: Heràclit d'Efes

1- Idees principals:

Els 4 fragments anteriors ens parlen de la forma de ser dels homes, el primer text ens mostra la idea de que els homes som ignorants, el segon i el quart ens parlen de la lluita de contraris i el tercer ens parla de la veritat, ens diu que no coneixem o no sabem quina es la veritat absoluta.

2- Posa títol:

La teoria d’Heràclit

3- Comentari:

Els fragments anteriors ens parlen una mica sobre la lluita de contraris, es a dir que ens esta parlan de la teoria d’Heràclit. Com ya sabem la teoria d’Heràclit s’anomena lluita de contraris perquè ell ens explica que totes les coses tenen el seu contrari com per exemple: A es no A. I per tant per poder arribar a una realitat han de lluitar entre si. Això seria el que ens explica o mostra en el segon i quart fragment. El fet de que les coses hagin de lluitar amb el seu contrari no vol dir que sigui una lluita dolenta, es a dir que tingui un fi negatiu ya que en els fragments ens explica que també poden posar-se en harmonia.

I per acabar el primer i l’últim fragment ens parla una mica sobre la “veritat” ya que el que ens estan dien es que el homes som inexperts, es a dir que tenim un cert desconeixement de les coses, tot i que pensem que es d’una manera en realitat no es així i continuem pensant malament encara i que ens expliquin la realitat.

Activitat 34 Comentari de text: Anaximandre

D’alla d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injusticia, segons l’ordre del temps.

Anaximandre es un filosof que parla sobre la natura, diuen que el text anterior va ser l’únic fragment que han trobat, ens parla una mica de l’origen i el fi de la vida.

La idea principal del text anterior ens diu que tal i com va àpareixer l’existència de vida, de la mateixa manera s’anirà, amb això vol dir que encara que no sapiguem com va apareixer la vida, desapareixerà de la mateixa manera, també ens diu que segunament s’anirà la vida per culpa de l’home, suposo que això ho deu dir perquè la terra esta patint molt amb la contaminació... per culpa nostre i això provocarà la seva fi, pero ens diu que tot això es veurà amb el pas del temps.

2n Batxillerat: Historia de la filosofia

Activitat 33: Presentació Power Point Tema 13

Power Point Tema 13

View more presentations from laia.roman.

Activitat 32: Ciutadania democràtica Doc. 3

1- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en el text?

Caracteritza la ciutadania parlant de la nacionalitat del ciutadà, ja sigui dret sòl o dret de sang, ja que diu que la nacionalitat de cadascú tracta de la seva pròpia acceptació.

2- Per què dui que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè diu que la nacionalitat de cadascú es tracta de la seva pròpia acceptació, per tant es cosa voluntària d’un mateix el triar el dret de sòl o el dret de sang

3- A què es refereix quan esmenta <>? I quan esmenta <>? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?

Amb aquestes dues frases el que ens vol dir es que el que donen a entendre es que no són col•lectivistes, per això volen la seva pròpia independència, per això diu que són excloents ja que no volen treballar o estar de manera col•lectiva.

Aquí poso un enllaç a la biografia de Habermas:

http://www.bib.uab.es/socials/exposicions/academics/contingut.htm?bell1#

Activitat 31: Definicions

Intel•lectualisme moral: Identificació entre el saber i la virtut (Qui sap que es el bé, actua bé).

Maièutica: Mètode que consisteix a donar a llum les idees o veritat

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer

Felicitat (Aristòtil): Consisteix en fer allò propi de l’ésser humà que s’identifica amb l’activitat intel•lectual i el bé suprem.

Prudència: Virtut que ens planteja allò que ens convé.

Pau interior: Estat d’impertorbabilitat al qual ha d’arribar el savi estoic i a les opinions alienes.

Aritmètica dels plaers: Els plaers es poden mesurar i comparar entre si per arribar al màxim plaer. (tots son iguals en qualitat)

Utilitarisme de la regla: Importa mes el seguiment de la regla que l’acció.

Ètica deontològica: Ètica que es regeix segons el deure i no segons la finalitat.

Ètica teleològica: Teories que parlen de la moral en relació amb el fi.

Imperatiu categòric: Manaments que ens ordenen actuar d’una manera sense condicions.

Dignitat humana (valor de la persona): és el valor absolut dels essers humans que no permet que sigui intercanviat per res.

Intuïcionisme dels valors: Afirma que podem captar els valors a partir d’una intuïció de tipus emocional.

Comunitarisme: Teoria que valora les comunitats concretes en les quals es troben els individus.

Universalisme: Són mes importants els valors universals que els comunitaris.

Activitat 30: Dilemes morals

1- Es correcte mentir per protegir algú?
Això depèn molt de la situació i del tipus de mentida. En principi mentir esta malament ja que això significa que no estàs fent lo correcte.

2- Què és abans?
Que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi.

3- El fi <> justifica tots els mitjans?
No, si els mitjans no són correctes.

4- La intenció de la mare d’en Lluís és bona?
La intenció de protegir el nen per que tregui bé el curs es bona el que no es correcte es l’acció que fa.

5- Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò siguin perjudicials?
Si, com es aquest cas ja que el fet de faltar a cole pels exàmens poc a poc va creant hàbits.

6- Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum?
Si en Lluís adquireix aquest costum al final sempre que hagi examen faltarà i a mes al final es convertirà en una persona insegura.

7- Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre?
Que s’acabi acostumant a que la mare li tregui les castanyes del foc. No saber actuar sense la seva ajuda farà que es converteixi en una persona immadura.

8- És comparable la conducta d’en Lluís a <>?
No, jo crec que es millor quedar-se a casa estudiant a copiar en els exàmens.

Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes?
Evidentment, per la persona que fa trampes es millor aprovar amb trampes, però evidentment no fer trampes es lo mes adequat.

9- Si tots els alumnes fessin com el Lluís, què passaria?
Doncs, que al final hi hauria fracàs escolar.

Activitat 29: Comentari de text la persona té dignitat i no preu

1- Explica les idees principals del text:

El text anterior ens explica que allò que té preu pot ser substituït i allò que no en té, no admet res equivalent ja que té una dignitat. Les necessitats de l’home tenen preu d’afecte i allò que constitueix la condició té un valor intern. Amb tot això vol dir que a moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen dignitat.

2- Posa títol:

Tipus de dignitat


3- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

En l’anterior text escrit per kant ens parla sobre les coses que tenen preu i la dignitat. Segons ell en el regne dels fins tot té un preu o una dignitat. Allò que té preu pot ser substituït però allò que no en té i que es troba per sobre de tot preu consta d’una dignitat i dins d’aquí ens defineix els tipus de preus i el valor intern. Amb això Kant vol dir que la moralitat i la humanitat són les úniques coses que posseeixen moralitat. Jo crec que aquest text defensa la forma dels deutes morals ja que en aquesta teoria ens explica que les persones han de ser universals, éssers que són fins en si mateixos i que per tant tenen un valor absolut i en el text ens parla de que el que no té preu està constituït perquè alguna cosa sigui fi en si mateix. Comparant aquest mètode amb d’altres com el de l’imperatiu categòric són diferents ja que aquest últims són consells no ordres morals i només obliguen a les persones que volen aconseguir un fi.

Activitat 28: Es millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet

Jo estic d’acord am la frase anterior del filòsof Mill, ja que abans que ser un “porc satisfet”, prefereixo estar insatisfet ja que així podem tenir la oportunitat de buscar noves experiències, formes de coneixements al llarg de la nostra vida, totes aquestes recerques a la fi seran per acomodar-nos i a més donarà una certa experiència de la vida en canvi la persona satisfeta no s’esforçarà ni res ja que se suposa que amb el que té ja li va bé. Tot i que la frase també ens dona un significat de que les persones insatisfetes són millors ja que experimentarà coses noves al llarg de la seva vida i que les satisfetes es conformen amb el que tenen, encara que sigui po no vol dir que unes siguin millor que les altres, simplement que unes es conformen d’una manera i les altres, d’un altre.

Activitat 27: Ningú no fa el mal sabent que ho fa

El mal es just tot el contrari al bé, la manera de saber si estam fent algun mal només ens hem de qüestionar que es el que fa que les accions, les coses o la vida mateixa siguin dolentes. En la majoria dels casos les persones que fan un mal, per elles mateixes, pensen que en realitat no es dolent, és a dir que la gent que fa un mal i sap que l’ha fet ho nega, pot ser que ho negui per que en realitat pensi que el que ha fet no esta malament o perquè no vol que se sàpiga, etc. En definitiva amb això vull dir que la millor manera de saber si algú esta fent el mal es des de fora, observant-lo ja que si el que obra malament sap que ha fet el mal ho negarà, no dirà la veritat.

Moltes vegades la milloria de les persones obrem malament sense adonar-nos, i això que han fet pot crear problemes amb altres, però al no haver-se adonat del que han fet, neguen el que ha passat i això crea conflictes, però no vol dir que es faci conscientment.

Activitat 26: Definicions 4

Temperament: conjunt de sentiments i passions que resultan difícil de modificar.
Hàbit: s’aconsegueixen apropiant-se una nova propietat repetint actes en una mateixa direcció.
Virtut: es predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: no tenir llibertat absoluta ni total, però es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
Destí: llei de l’univers.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques, els diferents modes de producció i la consciència humana.
Determinisme genètic: veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
Ús regulatiu: investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: quan una persona pot elegir els seus fins i els mitjans.
Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva.
Nivell preconvencional: persona que té per just el que satisfà (immaduresa moral)
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món (conseqüències de les accions humanes)
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització.

Activitat 25: cançons de llibertat

Hi havia moltes cançons per triar com la de joan Manuel serrat (libertad), la de Jarcha (libertad sin ira), etc. Pero jo he triat la cançó: libre de Nino Bravo

Tiene casi veinte años y ya está

cansado de soñar,

pero tras la cementera está su hogar,

su mundo, su ciudad.

Piensa que la alambrada sólo es

un trozo de metal,

algo que nunca puede detener

sus ansias de volar.

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar......

como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar......

como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Con su amor por montera se marchó

cantando una canción,

marchaba tan feliz que escuchó

la voz que le llamó,

y tendido en el suelo se quedó

sonriendo y sin hablar,

sobre su pecho flores carmesí,

brotaban sin cesar...

Libre,

como el sol cuando amanece,

yo soy libre como el mar......

como el ave que escapó de su prisión

y puede, al fin, volar.....

.como el viento que recoge mi lamento

y mi pesar,

camino sin cesar

detrás de la verdad

y sabré lo que es al fin, la libertad.

Enllaç a un video de la cançó:
http://www.youtube.com/watch?v=Uo-N3pPLPLE

Activitat 24: Creus en el destí?

Creure en el destí es Molt relatiu, apart aquesta pregunta tindrà moltes despostes diferents, el destí es pot entendre com la forma de que la vida esta escrita d’alguna manera, és a dir, que el que t’ha de passar serà perquè està escrit que et succeeixi i això provoca que s’hagin de conformar amb el que vindrà durant la seva vida sense buscar o lluitar envers el futur.
Per tant jo no estic d’acord amb l’existència del destí ja que no crec que estem condicionats al que pasarà ja que no hi ha cap cosa escrita en aquesta vida ja que el teu futur canviarà envers les decisions que prenguis al llarg de la vida, i cada decisió tindrà unes conseqüències que poden ser tan bones com dolentes, per lo tant això seria com decidir o interferir en la nostra vida i canviar-la, això vol dir que en realitat no hi ha res escrit.

Activitat 23: Arguments sobre la llibertat

Arguments sobre la llibertat:

- Arguments a favor:

Gracies a la llibertat podem prendre les postres decisions.
La persona es lliure en el seu poder i en el medi ambient.
Careix de desigualtat.
Es un tret el qual no volem renunciar.
No hi ha obstacles que t’eviten continuar endavant.

- Arguments en contra:

La llibertat pot ser limitada per manca de recursos.
No es pot ser lliure per desafiar la llibertat.
S’han de mantenir unes pautes de conductes.
Estàs obligat a prendre decisions, si no, no podràs avançar.
Has de limitar els altres de lo contrari afectaran la teva llibertat.

Activitat 22: Què és el bé?

Aquesta pregunta és diferent per tothom ja que la paraula bé no significa el mateix per a tots per això les respostes seran diferents, per això ens hem de qüestionar que es el que fa que les accions, les coses o la vida mateixa siguin bones. El bé es pot definir com el que convé una cosa o la perfecciona, o la capacitat per satisfer la necessitat a alguna propietat ja sigui d’una persona o cosa. Tot i això a vegades hi ha persones que confondrien el bé amb el mal per ignorància o d’altres que els agrada el mal o millor dit que el consideren com un bé i hi ha molts exemples d’aquet tipus com per exemple algú que mata alguna persona per venjança pels motius que tingui pensa que en realitat està bé però si ens parem a pensar matar està malament ja que ningú te el dret de treure la vida a un altre persona.

Activitat 21: Esquema de Fal·làcias

Activitat 20: Exemples de les fal•làcies

Preguntes complexes:
- Perquè has agafat el meu llapis?

Argument ad ignorantiam:
- Estàs suspès per copiar tret que demostris que no ho vas fer

Argument circular:
- Ell es professor perquè ensenya

Argument ad hominem:
- Dius que jo no deuria beure però tu t’emborratxes cada cap de setmana

Argument d’autoritat:
- L’alcalde diu que el millor es asfaltar tots els carrers

Argument ad baculum:
- No mengis xiclet a classe o et faré fora

Argument ad poulum:
-Amb aquestes sabates, et sentiràs millor

Argument ex populo:
- Tothom admet que el mar es blau per tant es cert

Argument post hoc, ergo propter hoc:
- Desprès de la nit bé el dia per tant el dia es causa de la nit

La generalització precipitada:
-Tots els alumnes de primer són castanys

Argument del pendent relliscós:
-Si no aproves la ESO no faràs batxillerat, si no fas batxillerat no podràs fer una carrera, i si no fas una carrera no trobaràs treball

Activitat 19: Activitats

1- Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic?
Els símbols: Formes lingüístiques, imatges...

2- Què passaria si no disposéssim de la fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
No podríem elaborar noves i diferents possibilitats de fer les coses, també permet avançar-te al futur.
Si, perquè gracies a això podré avançar-me al futur o preveure’l.

3- Explica l’expressió “percepció bruta” de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?
La percepció bruta vol dir que els animals funcionen per l’estímul resposta, és a dir, que no mediten.

4- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
La fantasia la utilitzem gairebé sempre ja que quan pensem o imaginem coses, l’estem utilitzant per poder realitzar aquesta acció.

Activitat 18: Cultura com a activitat simbòlica

L’home que medita és un animal depravat. A l’home no li queda més remei que adoptar les condicions de la seva pròpia vida, viu en un univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l’art i la religió formen els diversos fils que tendeixen la xarxa simbòlica. L’home no pot enfrontar-se ja amb aquesta realitat d’una manera immediata. La realitat física sembla retrocedit en la mateixa proporció.

Activitat 17: Definicions 3

Individu: qualsevol esser complet que pertany a una espècie sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: Cada esser humà es propietari de la seva persona.
Sociabilitat natural: formada per una societat i una cultura la qual els aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: acord entre els essers humans per evitar possibles lluites contra els altres. Defensa que la societat apareix fruit d’un contracte d’altres individus.
Pacte social: Acord entre els individus en la qual aquest cedeix alguna cosa a canvi de la constitució de l’estat.
Voluntat general: formar una societat justa amb l’acord de tothom.
Antropologia social: manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que experimenten.
Socialització primària: és l’observació en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes, valors, tradicions, costums..que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: Grup cultural que viuen la cultura de diferent manera de cultura hegemònica.
Contracultura: moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa.
Civilització: Agrupació cultural de mes abast a nivell d’identitat cultural mes ampli que pot distingir un esser humà.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Racisme: Creença en l’existència de les races superiors i inferiors.
Aporofòbia: el rebuig i menyspreu al pobre.
Realisme cultural: la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Interculturalisme: trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat, actitud que hem d’aprendre davant el multiculturalisme.