Activitat 55: Text 12 Descartes

1- Idees principals:

Aquest text de Descartes parla sobre els cossos, sobre la seva existència tal com es i com la percevem, tracta d’intentar demostrar la seva existència. Ens diu que Déu no es la causa de la seva existència sinó que la seva causa es ell mateix, per tant equival a dir que si els cossos tenen la causa de la seva exixtència en si mateixos vol dir que existeixen.

2- Posa títol:

L’existència dels cossos

3- Comentari:

Aquest fragment pertany a la 6ª part de les MeditacionsMetafísiques, aquí Descartes tracta de demostrar l’existència dels cossos. Ell diu que no pot ser la causa productora d’aquestes idees perquè es 1 cosa pensant i es presenten contra la seva voluntat, per tant, hauràn procedit d’alguna substància diferent, per això arribarà a la conclusió que la causa de l’existència dels cossos, són els cossos mateixos, a partir d’unes caracteristiques: es un cos real perque té tanta realitat com la realitat de les idees, deu no ha pogut crear totes les coses que passen pel seu pensament, i ell tampoc es el creador d’aquelles idees. En conclusió l’existència d’un cos es determina a la idea d’un altre cos ja que tots dos són reals.

Activitat 54: Puc dubtar del jo

Personalment jo crec que no podem dubtar del jo, com saben Descartes tenia la teoria del dubte metòdic, per tant, aqui deia, que del jo no es pot dubtar ja que es una cosa que pensa, per tant si les pensa no pot ser res. Així que en definitiva per a Descartes no es pot dubtar del jo. I jo penso el mateix ja que nosaltres podem dubtar de les idees, del coneixement, etc pero el que esta clar es que no podem dubtar del jo ja que si així fos, si dubtessim, no podriem arribar a pensar, no podríem tenir idees ni arribar al coneixement que hem adquirit al llarg dels anys. En definitiva si penses existeixes, per tant no es pot dubtar del jo.

Activitat 53: Text 1 Descartes

1- Idees principals:

En aquest text de Descartes, parla sobre la manera d’arribar a la veritat, i com ja sabem a traves dem mètode Cartesià va crear un conjunt de regles facils i poques a travès de les quals no ens confondrem i podrem arribar al coneixement vertader. Les 4 regles són: evidencia, anàlisi, síntesi i revisió.

2- Posa títol:

Que fer per arribar a la veritat?

3- Comentari:

En aquest fragment Descartes ens explica les quatre regles a seguir per poder arribar al coneixement vertader. Són models de la lògica, geometria i àlgebra, a partir d’aquí són formulades. El primer argument es l’evidència diu que s’ha d’evitar la precipitació i compendre allò que es presenta amb claredat i distinció. El segon es l’anàlisi, s’ha de dividir la dificultat fins arribar als elements clàssics, la tercera es la síntesi, on s’ha de conduir els pensaments pujant gradualment de dificultat i la quarta i última la revisió i enumeració que es la comprovació de l'ànalisi i la síntesi. Amb totes aquestes regles Descartes dedueix que l’unica cosa de la que no es pot dubtar es del jo

Activitat 52: Projecte 3: Plotí

La filosofia de Plotí es fonamenta en Plató, aportant una interpretació original, en la qual detectem les petjades dels sistemes de pensament orientals. Part del plantejament del problema original de la creació, en la qual estableix tres nivells: l'U, la Intel•ligència i l'Ànima. L'U, com Primer Principi, crea mitjançant l'emanació de la seva superabundancia, com una font que flueïx sense esgotar-se mai. No crea directament el món, sinó que ho fa mitjançant l'intel•ligible - les Idees de Plató -, com una llum, com la imatge de l'U: és Nous, la Ment Universal. La Ment, al seu torn, a través de l'Ànima del món, que unifica la pluralitat de les ànimes, produeïx el món corpori o sensible, ho governa i ho ordena. L'Ànima de l'home procedeix de la part superior de l'Ànima universal. En l'ànima es troben l'ésser i el no ser, com si es tractés d'un plànol intermedi. La matèria, amb la seva pluralitat, rep a les ànimes i les embolica, les aprisiona i fa que oblidin el seu origen.

La influència de la filosofia plotiniana va ser molt àmplia i extensa, configurant el corrent que coneixem com Neoplatonisme, amb brillants manifestacions des de San Agustín, Escoto Eriúgena, Nicolás de Cusa, fins a Leibniz, Spinoza o Schelling. En el Renaixement, Marsilio Ficino va fer de Plotino el Mestre inspirador de l'Acadèmia florentina de Vila Careggi.

Influenciat per: Amoni Saccas, Plató, Numenio de Apamea, Alexandre de Afrodisias, y Platonisme medio, Pitagorisme, Filosofía persa, Filosofía india

Ell influència a: Porfirio, Jámblico, Juliano el Apóstata, Hipatia, Hierocles de Alexandría, Proclo, Damascio, Simplicio de Cilicia, Agustí d'Hipona, Boecio, Pseudo Dionis, Juan Escoto Erígena, Buenaventura de Fidanza, Georgios Gemistos Plethon, y Cristianisme, Gnosticisme, Platonisme renaixentista, Escola tradicionalista