Activitat 16: Textos escollits de Samuel P.Huntington

Assistim <> amb ideologies occidentals, i entrem en la era en que les civilitzacions interaccionaran, competiran, conviuran i s’acomodaran en la religió, més concretament en el ressorgiment cultural en països asiàtics i islàmics generat per dinamisme econòmic i demogràfic.

La societat humana és <>. De la condició humana se’n deriva una moralitat mínima en totes les cultures. Els requisits de convencia universals exigeixen investigar allò comú en les civilitzacions. La via constructiva es acceptar la diversitat i cercar atributs comuns.

Activitat 15: Esquema 2

Activitat 14: L’ésser humà es sociable per natura o no?

Jo crec que si, l’ésser humà es sociable per natura ja que ningú ens ha ensenyat a ser-ho ni a com ser-ho, sinó que es per iniciativa de cadascú. Encara que no tots els éssers humans som igual de sociables ja que un pot ser molt sociable i un altre no es gaire sociable però això es la manera de ser de cada persona. La persona que es molt sociable es perquè té un caràcter en el qual no es tímid ni res semblant, encanvi la persona que no es sociable pot ser pel seu caràcter, per algun problema que tingui, etc, però això no vol dir que no sàpiga relacionar-se amb els altres, simplement que no ho fa. A més l’ésser humà ha de ser sociable ja que necessita relacionar-se per mantenir una societat i una cultura.

Activitat 13: Comentari de text: L’individualisme possessiu

1- Idees principals:

Aquest text consta d’unes característiques que resumeixen l’individualisme possessiu: L’home no depèn de la dependència dels altres, llibertat amb la relació dels altres, individu propietari de la seva persona i capacitats i la societat humana consisteix en relacions mercantils.

2- Posa títol:

Característiques de l’individualisme possessiu

3- Comentari:

Aquest text diu que la definició d’un home es segons l’individualisme possessiu i això defensa la llibertat i dependència respecte als altres, la responsabilitat i les relacions mercantils en la societat. L’autor ha utilitzat 5 característiques per definir-ho:
A la primera es refereix que l’home no depèn d’altres persones sinó que es lliure, en la segona característica diu que hi ha relació de llibertat amb tots els individus exceptuant en les que ell hi entra voluntàriament, la tercera diu que l’individu es propietari d’ell mateix i per això no deu res a la societat, la quarta característica diu que pot alinear la seva capacitat per treballar i l’última parla de que les relacions de la societat humana son mercantils.

Activitat 12: Definicions 2

Raó teòrica: És aquella que s’orienta cap a la contemplació del món i el seu objectiu.
Raó pràctica: Ús de la raó que mira d’orientar l’acció.
Metafísica: Allò que es troba més enllà dels sentits i les explicacions científiques.
Ultimitat: Arribar a les últimes qüestions.
Subjecte: Protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió (Kant): És un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert.
Interès emancipador: Tipus de interès del coneixement per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió de qui els volen manipular o reprimir.
Dogmatisme: Possibilitat de coneixement, que manifesta una actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.
Escepticisme moderat: Possibilitat del coneixement que pensa que mai hi haurà una justificació suficient per acaptar quelcom es cert.
Criticisme:
Perspectivisme: Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: Podem arribar a conèixer la realitat tal com és.
Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Noesi: Consciència que s’obre a la realitat.
Prejudici (Gadamer): Judicis previs que hem adquirit per educaió, cultura, etc.
Ignorància: S’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú que és un expert en la matèria.
Evidencia sensible: Evident el que se’ns presenta com a indiscutible.
Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.
Coherència: Criteri de veritat que es basa en que una proposició ha de deduir-se lògicament
Pragmatisme: Defensa que és vertader allò útil.
Concens: Acord entre interlocutors que formen una comunitat igual en diàleg i amb igualtat de condicions.
Realitat virtual: Sensacions i percepcions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Activitat 11: ¿El virtual es real?

Jo crec que el virtual si es real ja que suposem que el que veiem com imatges o textos que poden ser tant d’un llibre com d’un ordenador són reals i ens pensem que allò ha pogut passar o esta passant però ens podem confondre ja que no tenim proves que demostrin que es real, així que lo virtual en definitiva no es pot dir si es real del tot però el que si que es segur es que nosaltres ho podem veure, sentir i creure y això són motius pels quals penso que en el fons es una realitat llunyana.

Activitat 10: Adequació i verificació pragmàtiques

1- Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

La seva relació es que la veritat la tenen totes les persones y s’adapten a la vida real d’aquestes.

2- Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Es pot dir que una idea es certa quan la podem assimilar, fer vàlida, corroborar i verificar.

3- Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”?

Si, perquè ens diu que una idea es certa quan la podem comprovar per lo tant es una relació amb lo pragmàtic.

4- Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

Segons el text no perquè la veritat és quan una idea s’adequa a la realitat i ens serveix en la nostra vida i ens és útil.

5- Informació de William James:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

Activitat 9: Comentari de text: Gir copernicà en el coneixement

1-Explica les idees principals del text:

Aquest text explica la manera en la que nosaltres coneixem els objectes que ens envolten en la vida quotidiana. Diu que no coneixem els objectes mitjançant els sentits sinó que nosaltres diem les característiques dels objectes i per això ho podem definir profundament.

2-Posa títol:

Coneixem gràcies als sentits

3-Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

Jo crec que el mètode que defensa l’autor pot ser es el dogmatisme ja que aquest tracta o diu que nosaltres coneixem gràcies a les nostres facultats de conèixer. Comparant-ho amb l’escepticisme aquest és tot el contrari o amb el pragmatisme que aquest identifica el que és cert amb el que és útil, tampoc té relació amb el criticisme perquè no realitza tasques per dir si són certs els coneixements. En canvi aquest pot tenir alguna relació amb el subjectivisme i realisme ja que un diu que el què és cert depèn de cada subjecte i l’altre que depèn de cada cultura.

Activitat 8: ¿Podem arribar a conèixer?

Jo crec que si que podem arribar a conèixer o si mes no a arribar a conèixer el que pensem que sabem, i això es per la nostra existència. No coneixerem totes les coses sinó, amb les que ens hem anat trobant al llarg de la nostra vida. El que podem saber es pel que ens ha passat, es a dir, que podem conèixer gràcies a nostra l’experiència de la vida quotidiana com per exemple els problemes de cada dia, el que ens ensenyen al cole, el que ens diu la família, etc. això es gràcies a la sensibilitat i el que nosaltres entenem mitjançant conceptes, també pot ser que el creiem que coneixem en realitat no sigui com nosaltres pensem.

Activitat 7: Comentari de text: L’objecte de la filosofia

1- Explica les idees principals del text:

Aquest text explica que la filosofia no es una teoria sino una activitat, un aclariment amb la qual es delimiten els pensaments.

2- Posa títol:

La filosofia es activitat

3- Quina seria la funció de la filosofia segons el text? Per que Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat? Comenta la frase subratllada (La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’un altre manera serien, per dir-ho així confusos i opacs)

Segons aquest text la funció que té la filosofia, bàsicament es aclarir i delimitar els pensaments que d’un altre manera serien opacs i confusos, wittgenstein afirma que es una activitat perquè la filosofia realitza la funció d’aclarir i determinar i la frase subratllada vol dir que sense l’activitat que realitza la filosofia no es podria arribar a delimitar bé els nostres pensaments.

4- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres temes.

Jo crec que el mètode que defensa l’autor es el l’anaticolingüìstic ja que analitza el llenguatge i intenta aclarir-ho ja que tots els problemes filosòfics creen confusions no com fa el mètode hermenèutic que tracta de comprendre el sentit dels textos o com l’empiricoracional que intenta esbrinar l’origen del saber.

Activitat 6: Definicions

- Saber ordinari: Es funda en (l’experiència de la vida quotidiana) sap el què però no el perquè.
- Saber científic: Busca l’organització del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera.
- Saber filosòfic: Utilitza la raó de manera critica i rigorosa.
- Ciència (definició moderna): experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.
- Mètode: Manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.
- Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema ( axiomaticodeductiu).
- Mètode hipoteticodeductiu: costa dels enunciats protocol·laris, lleis i teories. Es basa en es hipòtesis i la contrasta a traves de l’experiència.
- Hipòtesi: Afirmació sobre l’existència d’una regularitat, fenomen interessant o sobre les seves causes, quan es confirmada es converteix en llei.
- Lleis: Enunciats que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.
- Inducció incompleta: Tipus de raonament del qual s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència, a partir s’infereix una llei general.
- Mite: Fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
- Mètode empiricoracional: Dues fonts del coneixement els sentits i l’enteniment, per mitja de lo sensible i intel·ligible.
- Empirisme: Separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i pren partit per l’experiència.
- Idees innates: Idees clares, evidents i certes que provenen de la raó i no les hem après.
- Mètode analiticolinguistic: filosofia de l’anàlisi del llenguatge.
- Joc del llenguatge: Descriuen les situacions comunicatives entrellaçades amb formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: No posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·libilitat i correcció moral, les normes de l’hermenèutica normativa. (es posen a la comprensió).
- Ontologia: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta sobre l’ésser.
- Estètica: Tipus de saber filosòfic pràctic que tracta de la bellesa en l’art.

Activitat 5: El problema de la filosofia contemporània

- Per què l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima? Quines conseqüències te per a nosaltres?

Perquè no ens preocupem ni reflexionem dels problemes quotidians o importants. Cada cop se sap menys del que passarà amb les nostres vides.

- Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Si, si que m’he trobat alguna vegada amb aquesta experiència.

- Que faig aquí?
- Tothom s’assent sol alguna vegada?
- Quina es la raó de la nostra existència?

- Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?

Replantejament del problema metafísic, es a dir, la formula intel·lectual dels homes per resoldre problemes ( Anar mes enllà del que es físic, es a dir, meditar).

- Com havíem de buscar informació sobre Xavier Zubiri un poso un enllaç:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/nou2267d.htm

Activitat 4: Doc 4: Hipòtesi, llei i teoria

- Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis son enunciats que es mantenen en fenòmens concrets i les teories son les lleis que formen la ciència

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

La teoria de la evolució
La teoria de la genètica
La teoria de la relativitat

Activitat 3: Esquema

Activitat 2: ¿Creieu que la filosofia es ciència?

La filosofia abans s’assemblava mes a la teologia ja que les respostes no tenien relació amb les preguntes i es creia que tenia mes relació amb la relació. Per lo tant jo crec que no s’assembla a la ciència ja que les preguntes que es qüestiona les seves respostes poden ser correctes o incorrectes i les de les ciències son correctes i es responen amb formules. Per això en la filosofia s’utilitza normalment la raó per respondre les qüestions.

Activitat 1: ¿Què es la filosofia?

La filosofia es com una ciència que dona coneixement de les coses per les seves causes y lo necessari. La filosofia es basa bàsicament a fer preguntes profundes per tot allò que ens envolta, preguntar-nos qui som, on anem o d’on venim... També ens fa reflexionar.
Lo essencial de la filosofia es que es qüestiona les coses amb una gran amplitud que les altres ciències, es el conèixer per conèixer y no s’ha de tenir una finalitat practica sinó es un fi en si mateix. Es pot contemplar la naturalesa, l’home, el bé o el mal... Y es qüestiona sobre el sentit d’aquestes realitats. La filosofia busca les causes mes llunyanes, els fonaments de les coses y no ho han de fer per utilitzar-los o aplicar-los, com la ciència y la tècnica, sinó per admirar y entendre al mon y a nosaltres mateixos.