dimarts, 6 d’octubre del 2009

Activitat 38 Projecte 1: PLOTÍ


Vida i obra

Encara que es desconeix la data exacta del seu naixement, hem de suposar-la en els primers anys del segle III d. C. en Licópolis, ciutat d'Egipte. Va morir en 270, apróximadamente als seixanta-sis anys.

La falta de dades sobre aquest particular es justifica per part del seu deixeble i biògraf Porfirio, eludia parlar de detalls de la seva vida personal i del seu passat. No festejava més aniversaris que els de Sócrates i Plató. Per a assolir un retrat seu van haver de recórrer a un subterfugi, fent que un pintor memoritzés els seus trets amb tal precisió com per a reproduir-los després, sense que el Mestre s'assabentés.

Als 28 anys va sentir l'anhel de la filosofia i es va traslladar a la ciutat d'Alexandria, el Museu de la qual i Biblioteca, fundats per Ptolomeo Soter en el segle IV a. de C., encara irradiaven la potent llum de la recerca del coneixement.

L'escola de Plotí estava sempre animada amb la presència de molts joves que acudien per a consultar-li sobre aspectes no només filosòfics, sinó tan quotidians com la correcta administració dels seus béns o herències. Les seves lliçons estaven obertes a tots els públics, però un cercle intern de deixebles rebia una instrucció orientada al despertar del "home interior" al que es referia Plató, i a elevar l'ànima cap a la contemplació i l'èxtasi.

La filosofia de Plotí es fonamenta en Plató, aportant una interpretació original, en la qual detectem les petjades dels sistemes de pensament orientals. Part del plantejament del problema original de la creació, en la qual estableix tres nivells, o hipóstesis: la Intel•ligència i l'Ànima com primer principi, crea mitjançant l'emanació de la seva superabundancia, com una font que flueïx sense esgotar-se mai. No crea directament el món, sinó que ho fa mitjançant l'intel•ligible - les Idees de Plató - L'Ànima de l'home procedeix de la part superior de l'Ànima universal. En l'ànima es troben l'ésser i el no ser, com si es tractés d'un plànol intermedi. La matèria, amb la seva pluralitat, rep a les ànimes i les embolica, les aprisiona i fa que oblidin el seu origen.